El joc com...

El joc com...

 

Les diferents definicions de la paraula “joc” que podem trobar solen incloure la paraula educació o aprenentatge, però les paraules que més predominen a les definicions son lleure, oci, infància i de tant en tant apareix la paraula intranscendent. El joc es sol catalogar com una activitat social de lleure que permet la relaxació i poder gaudir d’un temps d’oci. 

 

Primers moviments d'una partida. Escola Frederic Mistral.

 

Segons l’anàlisi de la funcionalitat social que fa Malinowski, veurem que l’individu busca el benestar personal i per tal d’assolir-ho influirà, i es veurà influït al mateix temps, per les seves activitats socials. Les activitats, ja siguin individuals o col·lectives, van formant la cultura de la societat que, per un costat garanteix aquell benestar personal dels seus membres, però també alhora manté la societat en constant desenvolupament. Així tenim que no només la persona depèn del grup per satisfer les seves necessitats sino que el grup dependrà del desenvolupament dels seus membres. Dins aquest anàlisi funcional, la part del joc està relacionada, amb la necessitat de relaxació, dins dels paràmetres d’oci propis de la cultura. El joc és la resposta col·lectiva a aquesta necessitat de relaxació i és una mostra més de com l’individu depèn del grup.

Totes les necessitats biològiques a què feiem referència com a base del benestar de l’individu, amb l’adició de sistemes i estructures socials que les garanteixin, acaben creant necessitats derivades degut a la complexitat d’aquestes estructures. L’estructura social, tan real i complexa com els individus que la formen, influirà en les activitats de lleure, i això requerirà un cert grau d’educació dels membres de la societat. Aquesta educació és la necessitat derivada d’un sistema col·lectiu de lleure i relaxació.

Les activitats lúdiques depenen d’una sèrie de convencions que vindran regulades per la complexitat de la societat i de la pròpia activitat a realitzar, i és aqui on es veu la necessitat del grau d’educació creixent, en societats de creixent complexitat. 

 

Membres de l’Associació Cultural Rvbicón preparant-se per la següent classe d’història, o per la propera activitat, o per l’assimilació d’una nova normativa. En aquest cas, les tres coses alhora.

 

Aquí és on les definicions de la paraula “joc” poden quedar curtes. La nostra societat ha entés que els jocs poden servir per educar en certs valors als infants. Els valors educatius associats als jocs solen ser l’acceptació i el seguiment d’unes normes i la capacitat per saber perdre i guanyar, mentre que d’altres queden una mica oblidats.

Podem començar per anomenar una de les necessitats bàsiques de tota activitat cultural: la cooperació. Això implica l’obediència a unes normes de conducta i elements socials com el lideratge, l’autoritat i la jerarquia. Davant d’aquests elements ens haurem d’esforçar en calibrar correctament la nostra vanitat, rivalitat i ambició. Per tant la cooperació no tracta només de l’esforç comú en assolir un objectiu, sinò en la nostra habilitat social per saber aumentar o disminuir el potencial del nostre ego en funció de l’objectiu personal i col·lectiu. Dit altrament, no saber acceptar la desfeta pot minvar el grau de cooperació entre els participants.

 De les diferents necessitats biològiques que l’ésser humà necessita pel seu benestar, i que son satisfetes per la cultura o per funcions socials, trobem:

·       Nutricional, que acaba desenvolupant l’economia com a resposta a les necessitats de la comunitat.

·       Reproductiva, que queda enmarcada en totes les cultures per unes tradicions de matrimoni i familia.

·       Comoditats Físiques, amb els consegüents derivats de vivenda, vestit i status social.

·       Seguretat, amb una resposta directa social de defensa i amb necessitats simbòliques de formes de control diverses.

·       Creixement, amb respostes directes d’aprenentatge i preparació i una necessitat posterior d’organització política.

(En aquesta llista, extreta del quadre sinòptic de les necessitats biològiques, he deixat de banda l’activitat de relaxació, doncs ja l’he comentat abans com a necessitat que genera la resposta directa d’activitats lúdiques)

La presa de decisions s’aplica a tots els tipus de necessitats bàsiques que l’individu busca satisfer.

  Després d’aquest llistat de les diferents necessitats biològiques, podem veure que el joc no només compleix una funció en si mateix com a sistema de relaxació, sinò que també contribueix a perfeccionar la consecució de totes les altres necessitats gràcies a un sistema de simulació que permet prendre decisions sense haver de patir-ne les conseqüències.

Aprenentatge, avís, assaig i expectació

 

Crisi política al Senat Romà. Amenaces militars exteriors, necessitat de mantenir la població tranquil·la i ben alimentada, dificultats econòmiques per la sequera a Egipte i el verdader problema intern: pactes polítics contra natura per assegurar-se la posició de Cònsol o de Censor.

El joc definitiu, l’extrem. La simulació completa que els nostres avantpassats van completar sense la possibilitat de la redempció dels seus errors i, per tant, que no els va servir per treure’n conclusions.

El dubte davant la decisió presa: un pas al davant, un pas darrera, cap pas?

                                    

Ivan Prat